Recomanacions nutricionals per
abans, durant i després de la travessa
Per afrontar un gran esforç físic
com és la travessa Núria-Queralt cal preparar
el cos amb un bon entrenament, però també acompanyar-lo
d'una correcta alimentació abans, durant i després
de la travessa. Podem considerar que la dieta és com
un segon entrenament.
El nostre cos obté de la glucosa l'energia necessària
per desenvolupar qualsevol activitat física. Les nostres
reserves de glucosa s'anomenen glucògen, i de glucògen
en tenim una petita quantitat emmagatzemada al fetge i una
reserva més gran repartida en la musculatura. Quan
comencem a realitzar qualsevol activitat física, consumim
en primer lloc el glucògen hepàtic, que dura
poca estona. Després comencem a utilitzar glucògen
muscular, però aquest reservori també té
un límit. Aleshores, per activitats de molt llarga
durada i alta intensitat com és una travessa d'aquestes
característiques, a la força necessitem mobilitzar
un tercer reservori, que és el teixit adipós:
començarem a cremar el greix del nostre cos per obtenir
energia.
Podríem pensar que un cop esgotats els dos glucògens,
el nostre cos ja en té prou amb l'energia obtinguda
del teixit adipós, però hi ha un òrgan
que només accepta glucosa com a font d'energia per
funcionar en òptimes condicions, i aquest és
el cervell. Si esgotem en excés les reserves de glucosa
i el cervell no en té suficient, apareixerà
la "pájara", que podrem evitar gràcies
a una alimentació adequada abans i especialment durant
l'activitat, junt amb un bon entrenament. Així doncs,
és fàcil imaginar que, per aconseguir un millor
rendiment, haurem de començar una activitat física
d'alta intensitat i llarga durada com aquesta amb els dipòsits
ben plens de glucògen. Però això com
es fa?
En primer lloc el glucògen muscular, com que conté
més quantitat de glucosa, necessitem anar-lo omplint
durant els dies previs a la travessa. Això es pot aconseguir
amb un entrenament molt intens una setmana abans -amb el qual
aconseguirem buidar completament les reserves de glucògen-
i a continuació, els dos dies immediatament anteriors
a la travessa, reduir l'activitat física considerablement
i augmentar la ingesta d'aliments rics en hidrats de carboni,
que l'organisme absorbirà i emmagatzemarà en
forma de glucògen en major quantitat. Els àpats
d'aquests dos dies poden constar de plats grans de pasta,
arròs, patata o llegum, seguits de carn, peix o ous,
sense oblidar mai un bon acompanyament de verdures i hortalisses,
així com peces de fruita.
En segon lloc com que el dipòsit de glucògen
hepàtic és molt més petit només
amb l'àpat previ a la travessa ja l'omplim, per aquest
motiu caldrà escollir molt bé els aliments d'aquest
àpat. Per donar temps a digerir-lo, hauria de ser unes
3 o 4 hores abans de començar a caminar. I podria constar
d'un primer plat de patata amb verdura, un segon plat de peix
blanc amb un acompanyament de pasta o arròs, i de postres
fruita o iogurt.
Dins dels aliments n'hi ha uns que són
acidificants i uns altres que són basificants. Una
activitat física intensa és un estrés
important pel nostre cos i ens provoca una acidificació
de l'organisme, que a través de l'alimentació
podem compensar amb aliments basificants. Ja que els cereals,
juntament amb la carn, el peix o els ous són aliments
acidificants, caldrà evitar-los (d'aquí que
us recomano la pasta com a acompanyament i no com a plat principal).
Els aliments proteics com la carn o el peix també ho
són, però necessitem afegir una dosis proteica.
I el motiu pel que escollim preferentment peix blanc és
perquè dels aliments proteics és el de més
fàcil digestió, més que el pollastre,
que en tot cas seria de totes les carns la més recomanable.
Pel contrari les patates, les verdures, la fruita o els iogurts
són aliments basificants, per tant serà molt
important incloure'ls en aquest àpat previ a la travessa.
També són recomanables unes coccions suaus,
evitant fregits i arrebossats, que al començar a caminar
encara no hauríem acabat de digerir. I tampoc hauríem
de prendre begudes alcohòliques ni begudes amb cafeïna,
perquè augmentaran la diüresi, fet que provocarà
una major deshidratació.
A part de la "pájara",
una altra possible conseqüència d'una travessa
d'aquestes característiques pot ser la deshidratació.
Aquesta no presenta uns símptomes tant evidents, però
també l'hem de prevenir amb una correcta ingesta de
líquid i minerals, que ha de cobrir les pèrdues
que farem amb la transpiració i amb la respiració.
Una disminució de l'aigua del nostre cos afectarà
al rendiment físic. Però hem de tenir en compte
que en un exercici físic intens els receptors de la
set estan inhibits, per tant la sensació de set moltes
vegades disminueix, malgrat tot hem de beure. En cap cas podem
esperar a tenir set per beure, perquè la set en sí
ja és un signe de deshidratació.
Durant l'àpat previ a la competició cal beure,
però amb moderació, perquè si bevem molt
ens costarà molt més digerir-lo. Quan sí
cal ingerir de 400 a 600 ml d'aigua és una hora abans
de la travessa, per començar molt ben hidratats.
Ara ja tenim els dipòsits de glucògen
i els de líquid plens, per tant ja podem començar
a caminar, però aquests s'aniran buidant, de manera
que durant la travessa cal anar-los reomplint.
Pel que fa al líquid, mentre caminem cal anar bevent
cada 15 o 30 minuts. Podem beure aigua i begudes ensucrades
(que a la vegada ens donaran energia), però que no
continguin més d'un 10% de sucre. Per tant els refrescos
o els sucs de fruita no són els més indicats
perquè ens poden provocar diarrees i molèsties
gastrointestinals. Una bona opció seran les begudes
isotòniques, les quals no són molt altes en
sucre i a part contenen minerals que ens ajudaran a recuperar
els que estem perdent amb la transpiració. Fins i tot
es poden preparar begudes isotòniques casolanes com
per exemple: 1 litre d'aigua, 25 g de sucre, 0'5 g de sal
i suc de llimona.
Mentre caminem també haurem d'anar recuperant el glucògen
que anem consumint, per tal d'assegurar la glucosa que necessita
el nostre cervell. Una bona opció serà anar
fent ingestes de fruita (taronja, plàtan, kiwi, poma...),
fruita seca (panses, orellanes, figues seques, prunes...),
torrades o barretes de cereals en cadascun dels controls.
La ingesta prèvia a la travessa i la que hem anat fent
durant, ens hauran ajudat a afrontar i a rendir millor durant
la marxa, però ara l'hem finalitzat i ens hem de recuperar.
Com ja he dit, una activitat física d'aquestes característiques
suposa una acidificació de l'organisme, per tant la
manera de recuperar-nos ràpid és basificant.
Si en aquest moment tenim també molt present allò
que mengem, la recuperació serà molt més
ràpida i reduirem l'habitual dolor muscular causat
per l'exercici.
Immediatament després d'acabar la travessa és
necessari fer una bona ingesta d'aigua, per anar recuperant
les pèrdues que n'hem fet. Al cap d'una estona ja començarem
a basificar, per exemple prenent una peça de fruita,
un suc de fruita, o un liquat (proveu el de pastanaga, api
i poma). I fins passada almenys una hora no ens posarem a
menjar, ja que si ho féssim abans com que encara tenim
gran quantitat de sang a nivell muscular, no n'hi hauria suficient
a nivell d'estómac i ens podria costar molt digerir
o patir un tall de digestió.
Aquesta ingesta de després de la competició,
així com la dels propers dos o tres dies ha de ser
rica en hidrats de carboni per recuperar la gran davallada
que haurà patit el glucògen muscular. Alhora
aquesta dieta també ha de ser preferentment rica en
aliments basificants (patata, llegums, verdures, fruita, iogurts
i ametlles), encara que no podem descuidar la dosis de proteïna
en forma de carn, peix o ous.
Tothom sap com funciona el seu cos i ja coneix què
és allò que necessita, però de ben segur
podem millorar-ne el rendiment si tenim en compte un aspecte
tan fonamental com és la nutrició.
Autora: Sandra Ribalta